L' estel
Plorava un estel
Ningú no sabia
d´ on veniael plor,
tan lluny se sentia.
Les llágrimes queien
damunt de les flors
i en olor es desfeien.
Plorava un estel.
Els sospirs rasaven
les vores del mar
i les arrissaven.
Entre la barrancada
l`ocellté la ploma
tota esborronada.
Porava un estel.
Per qué?Qui ho sabria?
Son cosas del cel.
Joana Respall
Joana Respall