L' estel

Plorava un estel

Ningú no sabia

d´ on veniael plor,

tan lluny se sentia.

Les llágrimes queien

damunt de les flors

i en olor es desfeien.

Plorava un estel.

Els sospirs  rasaven

les vores del mar

i les arrissaven.

Entre la barrancada

l`ocellté la ploma

tota esborronada.

Porava un estel.

Per qué?Qui ho sabria?

Son cosas del cel.

Joana Respall